FA-LA-LA (fmu) (hm1). És un tipus de madrigal* utilitzat en el Renaixement que es conrear a Anglaterra. Consistia en la imitació* d'un tipus concret de madrigal italià, el "balletto", amb estrofes* i una tornada* que feia servir com a lletra les síl·labes fa-la-la [200809-ESO4]
FAGOT (org). Instrument aeròfon de fusta, de llengüeta doble, format per un canó de més d'1 metre, plegat en forma de U, amb forats que es tapen els uns amb els dits i els altres amb claus. (DIEC) [201112-ESO1]
FALSET (org).
FAMÍLIES INSTRUMENTALS (org). Mot amb el qual indiquem que cal executar un fragment musical amb més intesitat sonora (TELED) || Classificació dels instruments tenint en compte les semblances del seu timbre i la manera d'obtenir-ne el so. Les famílies són: de corda, de vent, de percussió i elèctrics. (TDM1) || Conjunt d'instruments musicals basats en el mateix principi, que generalment tenen la mateixa forma amb diferents tessitures (DIEC) || Els instruments s'agrupen en famílies per com es toquen o pel materials que estan fets (GEC) [201112-ESO1]
FAN (soc).
FANFARA o fanfarra (org).(hm1). Fragment musical breu, molt sonor, d’acords ràpids i ritmats, propi de les suites instrumentals del segle XVII. (DIEC) || Peça musical per a instruments de metall que hom interpretava en les caceres per indicar la partida, la peça aconseguida, la retirada, etc. (GEC) || Peça instrumental de caràcter heroi o trascendent per a orquestres* de metall (HLM) || Conjunt d'instruments de vent i percussió*. També s’anomena així l’obra musical per a instruments de metall que s’utilitzava en les caceres per indicar la partida, la peça aconseguida, la retirada, etc. (McGH-3) || Peça musical curta, amb gran força i brillantor, interpretada per diverses trompetes i d'altres instruments de vent-metall, sovint acompanyats per instruments de percussió*. Normalment es fa servir amb finalitat cerimonial, per expressar majestuositat o en esdeveniments d'importància social. El terme és també emprat de manera simbòlica per referir-se a fets amb molta publicitat, tot i que no hi hagi música. (VQP) [200809-ESO4] [201213-ESO4] [201314-BAT1]
FANTASIA (fmu).
FARISTOL (org).
FIGURA musical o figures rítmiques (llm). Absència de soroll, de sons. (DCVB) || --- (DDTO) || || Signe de la notació musical que per la forma i el color, blanc o negre, indica la durada del so representat. (DIEC) || --- (GEC) || --- (GLDC) || --- (RAE) || Símbols que representen la durada de les notes* musicals. Segons la durada, de més llarga a més breu, tenim: ... rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera... (TDM1) || --- (TELED) || Cada una de les formes gràfiques o figuracions que s'utilitzen per anotar la durada d'una nota. En el sistema de notació occidental, cada nota conté dues informacions bàsiques: una relativa a l'altura segons la posició que ocupa en relació al pentagrama, i una altra relativa a la durada i al ritme, i que s'expressa segons el dibuix d'aquesta nota. (VQP). [201112-ESO1] [201213-ESO4] [201314-BAT1]
FINAL FEMEMNÍ (llm).
FINAL MASCULÍ (llm).
FISCORN (org).
FLAUTA (org). Instrument de vent, del grup de les fustes, consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l’altre, que té prop d’aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus. (DIEC 1)|| Tipus: Flauta de bec (o dolça). Flauta d’embocadura terminal, en la qual el bisell està tallat a una finestra lateral i l’aire s’hi dirigeix mitjançant un canal rígid.| Flauta de Pan. Instrument de vent que consisteix en una sèrie de canons situats l’un al costat de l’altre, de llargària gradualment decreixent, amb els extrems inferiors closos i els superiors oberts al mateix nivell per a poder aplicar-hi els llavis. Flauta flauta travessera. Flauta d’embocadura lateral. (DIEC 2) || Instrument aeròfon, amb embocadura de bisell, que té forma de tub cilíndric.(GEC 2) [201213-ESO4]
FOLKLORE (soc).
FOLKLORISTA (soc).
FONT SONORA (acs). És tot allò que vobra i produeix ones sonores (McGH3)
FORMA o FORMA MUSICAL (llm). --- (DCVB) || --- (DDTO) || (veieu Elements de la música). || Manera d’organitzar una idea musical d’acord amb un determinat programa per tal que els diferents elements que constitueixen l’obra quedin coordinats en un tot homogeni. (DIEC) || Mode d’organització d’una idea musical segons un determinat ordre o sistema que permet de copsar l’obra en la seva totalitat. (GEC) || --- (GLDC) || Estructura de una composición musical. Puede ser simple o muy compleja, de estructura rígida o flexible. Ejemplos de formas musicales son la suite, la sonata, la sinfonía, la fuga, etc. (HLM) || Estructura que el compositor o la compositora dóna a l'obra en el moment de crear-la. Per ordenar les idees musicals els compositors i les compositores acostumen a utilitzar tres procediments bàsics: la repetició, el contrast i la variació* (McGH3) || --- (RAE) || ---(TELED) || Es refereix a les parts de l’obra, que queden definides per la repetició o variació dels elements de la música (ritme, melodia, dinàmica i timbre). Bàsicament són dos coses: el tipus de composició i l’estructura d’un moviment, és a dir, si hi ha algun altra canvi en la cançó. El tipus de composició, com ara la forma d'una simfonia o d'un concert, són obres amb més d'un moviment*. (VQP) [201112-ESO1] [201314-BAT1]
La forma musical es pot referir a l’estructura d’una obra (AAB, AA’B, ABC, ABACA, etc.), o a un tipus de composició; n’hi ha d’instrumentals com: suite, sonata, fuga, simfonia, concert, i de vocals: òpera, cantata, l’oratori. [201314-BAT1]
FORMA BINÀRIA (llm). Estructura musical que consta de dues seccions o parts diferents que poden repetir-se (McGH3) || Manera d'organitzar i estructurar una idea musical. Sovint s'utilitzen els recursos de la repetició i el contrast. (TELED) || Mode d'organització d'una idea musical segons un determinat ordre o sistema que permet de copsar l'obra en la seva totalitat (GEC) [201112-ESO1]
FORMA ESTRÒFICA (llm).
FORMA LLIURE (llm). Es diu que una música té una forma lliure quan no segueix cap estructura forma preestablerta (McGH3)
FORMA REEXPOSITIVA (llm). Estructura musical que consta de quatre seccions o parts, la primera de les quals es repeteix i torna a aparèixer al final (McGH3)
FORMA RONDÓ (llm). Estructura musical en la qual la mateixa melodia es repeteix diverses vegades, entre les quals s'intercalen seccions contrastants (McGH3)
FORMA SONATA (llm). (Veieu SONATA) Manera d’organitar els temes en tres parts: la presentació del temes (exposició), els jocs musical amb els temes (desenvolupament), i la presentació un altre cop dels temes per concloure (reexposició) (TDM4) || Forma musical clàssica que especula amb el contrast entre els temes, les tonalitats i el desenvolupament temàtic (DIEC2). [201213-ESO4] || Té tres parts: exposició (dues idees musicals enllaçades l'una darrere l'altra): desenvolupament (els temes s'exploren i arriba a mostrar gran tensió); reexposició (apareixen de nou els dos temes amb petites transformacions donant sensació de final)(TDM2)
FORMA TERNÀRIA (llm). Estructura musical que consta de tres seccions o parts. La primera i la segona són contrastades i la tercera torna a ser igual que la primera (McGH3) || Manera d'estructurar la peça musical en tres parts. L'estructura ternària bàsica, A–B–A, és la més utilitzada, on la primera i la tercera parts són musicalment idèntiques, o molt semblants, mentre què la segona part (B), molt sovint coneguda com a trio, contrasta notablement amb aquestes (...) (VQP) [201213-ESO4]
FORTE (llm). Terme per indicar una determiada intensitat* en el so*, és a dir, un determinat matís*. És una paraula italiana que significa "fort" i la seva abreviatura és f (VQP) || Tocar amb so intens (DIEC) || Indicació de dinàmica o matís*. Paraula italiana que vol dir "fort". [201112-ESO1]
FORTISSIMO (llm). Terme utilitzat per a indicar una determinada intensitat en el so*, és a dir, un determinat matís*. És una paraula italiana que significa "molt fort" i la seva abreviatura és ff (VQP) || Indicació de dinàmica o matís*. Paraula italiana que vol dir "molt fort" [201112-ESO1]
FRASE MUSICAL (llm). | Element de la melodia que comprèn dos o més compassos, acaba en una cadència i té sentit propi (DIEC) || En la música occidental, acostuma a tenir quatre, vuit o setze compassos*, tot i que també se'n poden trobar de més o menys llargues (McGH3). || Part d'una melodia o d'un ritme que té sentit musical. Acostumen a ser de 8 compassos, divides en subfrases de 4 compassos (TDM1) |
FUGA (fmu). Tipus de composició de contrapunt i també de semipunt i, a la vegada, una tècnica de composició polifònica per a un nombre determinat de parts, normalment anomenades veus.(VQP) || Composició musical originada en la música barroca, generalment per a instruments de teclat, que es basa en les lleis de contrapunt i en la repetició d’un tema curt en diferents veus i tons (TDM) [201213-ESO4]
FUSA (llm). Signo de notación musical con una duración que es la mitad de la semicorchea, la cuarta parte de una corchea, la octava de una negra, etc. Su figura tiene tres corchetes, o banderitas, en su plica.(HLM) || La fusa és una figura musical que equival a 1/32 del valor de la figura rodona*. Aquesta figura s'anomena demisemiquaver al Regne Unit i al Canadà, mentre que als Estats Units se'n diu thirty-second note ("nota 32"). En italià s'anomena biscroma. De la mateixa manera que en d'altres notes amb pliques quan diverses fuses estan properes l'una de l'altra i es troben dins del mateix compàs*, llurs tres pliques s'uneixen, convertint-se en tres barres horitzontals i inclinades o bé aquesta es combina amb tres línies. A la música vocal les figures s'escriuen de manera separada o enganxades indicant, respectivament, si corresponen a síl·labes diferents o a la mateixa síl·laba.(VQP) || La fusa és una figura musical amb una duració molt curta equival a 1/32 d'una rodona. Poden anar separades o juntes. (jtovar002).[201213-ESO4]
FRASE MUSICAL (llm). Element de la melodia que comprèn dos o més compassos, acaba en una cadència* i té sentit propi (DIEC) || Unitat mètrica musical que té un sentit musical complet per só mateixa. Està construïda per figures musicals*, motius, cèl·lules musicals combinades per formar melodies, perídoes musicals i seccions. Té una llargada que un cantant o instrumentist pot interpretar en una respiració (s/font) || Part d'una melodia* o d'un ritme* que té sentit musical. Acostumen a ser de 8 compassos, divides en subfrases de 4 compassos (TDM1) || Fragment de música, unitat mètrica musical, que té un sentit musical complet per sí mateixa. Una frase està construïda per figures musicals, motius, cèl·lules musicals; diverses frases es poden combinar per formar melodies, períodes musicals i grans seccions. (VQP) [20082009-ESO4] [201112-ESO1] [201213-ESO4]
FRASE CONCLUSIVA (llm).
FRASE SUSPENSIVA (llm).
