G (llm).
GAITA (org). Veieu SAC DE GEMECS, CORNAMUSA.
GAMELAN (org).
GARRAPATEA (llm). És una figura musical. Dura 1/128 del que dura una rodona, és a dir la meitat d'una semifusa*. Sobretot es va utilitzar molt en la música barroca, però la dificultat de la seva interpretació va fer que deixés de ser utilitzada.(VQP) || La garrapatea és una figura musical de durada 1/128 del que dura una rodona. Poden anar soles o juntes. (jtovar002). [201213-ESO4]
GÈNERE MUSICAL. És la classificació de composicions musicals que comparteixen característiques similars. Segons el contingut del text, tenim el gènere religiós o el profà; segons el teimbre, el gènere vocal o l'instrumental. [200809-ESO4]
GLISSANDO (acs). S'anomena així quan l'instrumentista passa d'una nota a una altra arrossegant el so (McGH3) || Efecte sonor que es produeix en una successió molt ràpida de sons consecutius o bé quan un instrumentista o cantant passa d’una nota a una altra arrossegant el so. Es pot produir deixant lliscar el dit per damunt d’un teclat o per la corda d’un violí o una guitarra, o fent lliscar la vara (o colissa) d’un trombó*. (McGH-3) || Desplaçament continu d’un to d’una nota a una altra. Els instruments de corda, els instruments de vent i la veu humana. Algun instrument de percussió com les timbales també ho poden fer tensant la membrana amb un pedal. (VQP) || +info1: glissando amb un trombó; +info2: glissando amb guitarra [200809-ESO4] [201213-ESO4]
GLOSA (fmu). Veieu CORRANDA i VARIACIONS. Disminució d’una part del contrapunt, pròpia d’algunes composicions dels segles XVI i XVII. (DIEC) || Forma musical breu d’estructura indeterminada i en un sol temps, que recull generalment algun tema o cançó popular o tradicional i el desenvolupa a base de variacions. (GEC) || A Espanya, durant el Renaixement, les variacions s'anomenaven diferències o gloses. (McGH3) || Variación que diestramente ejecuta el músico sobre unas mismas notas, pero sin sujetarse rigurosamente a ellas. (RAE) || És una mena de composició popular, oral i rimada, normalment improvisada en el mateix moment en què es declama. (VPQ). [201314-ESO1] [201314-BAT1]
GLOSADOR (soc). Poeta popular de Mallorca i Menorca que compon, sovint d’una manera improvisada, gloses i glosats. (DIEC) || --- (GEC) || Que glosa* (RAE) || --- (VPQ). [201314-BAT1]
GOLIARDS (soc).(hm1). Clergues de l'edat mitjana que havien abandonat la vida monàstica i que es dedicaven a fer de joglars*. Cantaven en llatí i en llengua vulgar, indistintament. El seu repertori* era molt variat i anava del més pur refinament a la poesia més grollera. El nom que se'ls donà prové de Golies, un bisbe llegendari a qui es considera l'iniciador d'aquest moviment [200809-ESO4]
GOLIAT (org). Instrument de percussió que forma part de la bateria* (TDM1) || Instrument musical de percussió membranòfon, consistent en un tambor* cilíndric que forma part de la bateria* i va muntat sobre uns peus propis. (DIEC) [201112-ESO1]
GONG (org).
GOSPEL SONG (hm2). Veieu JAZZ || Cant religiós dels negres amercians. Els esclaus van trobar en l'església un espai on retrobar-se com a col·lectiu i on cantaven per l'esperança de trobar un nou món després de la mort, igual per a tothom. Però aquests cants religiosos els feien seguint el seu estil habitual, amb accentuacions rítmiques diferents i transformant a voltes fins i tot la melodia*, d'acord amb la seva manera de sentir la música. Aquest cant, anomenat espiritual, molt sovint seguia l'esquema de solista (predicador) i cor (resposta del poble). Encara avui dia es pot sentir aquest tipus de música en les congregacions negres d'Amèrica del Nord. Posteriorment es van fer versions polifòniques (a diferents veus) i amb solistes (McGH3) || Era un tipus de cant religiós dels negres americans el text del qual és algun episodi o alguna al·lusió evangèlica, sovint a mode d’himne*. Els esclaus van trobar en l’església un espai on retrobar-se com a col·lectiu i on cantaven amb l’esperança de trobar un nou món després de la mort, igual per a tothom, en el que s’alliberarien de l’esclavitud i, per tant, eren uns cant a favor de la llibertat.. Aquests cants religiosos els feien seguint el seu estil habitual, amb accentuacions rítmiques diferents (polirítmies*) i transformant a voltes fins i tot la melodia, d’acord amb la seva manera de sentir la música; les veus feien ornaments i onomatopeies, i fins i tot imitaven els instruments. La forma característica de cantar gospel era utilitzant la fórmula de pregunta (solista o predicador) i resposta (poble o cor). Inicialment era a una veu però aviat es cantà de manera polifònica*, és a dir, a vàries veus amb solistes. Encara ara es pot sentir aquest tipus de música en les congregacions religioses de negres dels EEUU. (McGH-3) || +info1: "Oh Happy Day". +info2: “Oh Happy Day” interpretat a la pel·lícula "Sister Act 2" (1993) de Bill Duke. [200809-ESO4] [201213-ESO4]
Cant vinculat a l’espiritual i inspirat en himnes religiosos i que combina la lírica del cristianisme amb la melodia i el ritme similars al blues i el jazz. Cantat pels negres americans que buscaven un món lliure i igualitari per a tots.[201213-ESO4]GÒTIC (hm1). [període artístic] des de la segona meitat del selge XI fins al Renaixement*. Veieu EDAT MITJANA. (TDM2)
GRADUAL (hm1)
GRAFIES MUSICALS. (llm) Són signes [escrits] que representen sons. Per escriure els sons, els músics recórren a una sèrie de signes utilitzats a tot el món. La manera d’escriure els sons i fer partitures* no s’ha inventat de sobte, sinó que s’ha anat perfeccionant a través del temps. Als inicis de l’escriptura musical la preocupació dels músics era com anotar l’altura* dels sons*, és a dir, la melodia*. Més endavant es va investigar la manera d’escriure la durada*, és a dir, el ritme*. Exemple de grafies musicals: línia divisòria, lligadura, puntet, armadura, clau de sol, compàs, etc. (TDM-1) [201516_ESO1]
GRAUS CONJUNTS (llm). És quan una melodia* es mou per intervals* de segona (TDM1) || Són els graus que estan situats en posició immediata. (GEC) [201112-ESO1]
GRAUS DISJUNTS (llm).Quan hi ha una distància més gran a un grau entre dos de consecutius. (GEC) [201112-ESO1]
GRAU TONAL (llm). Lloc que ocupa una nota* dins d'una escala* musical (VQP) [201112-ESO1]
GREGORIÀ (hm1) Veieu CANT GREGORIÀ*. Cant religiós i vocal cantat a capella, atribuit al Papa Gregori I, com una evolució del cant ambrosià. Eren oracions cantades, per tant, el text era el més important del cant gregorià. Es canta al uníson i amb ritme lliure. El text està en llatí, la llengua oficil de l’imperi romà. I s’escriu sobre el tetragrama (4 línies). (s/font) [201213-ESO4]
GREU (acs).
GRIOT (soc) (hm2). Persona d’una de les tribus de l’Àfrica negra occidental que explica i recita mites, llegendes, històries del seu poble. [200809-ESO4]
GRUPS DE CAMBRA (org). Formacions de pocs intèrprets. [201112-ESO1]
GÜIRO (org).
GUST MUSICAL (soc). És el que fa que escollim la música que ens agrada, i ho fem amb la sensació que tot allò que escoltem ho hem triat nosaltres, però no sempre és així. Els mitjans de comunicació ens imposen les músiques que les discogràfiques els proposen a canvi de beneficis econòmics, les botigues de música mostres en les prestatgeries els discos més difosos en els mitjans de comunicació [...]. Com més desenvolupem el nostres esperit investigador i menys prejudicis tinguem, més podrem gaudir del gran món de la música. (TDM2)
GUITARRA (org). Instrument musical compost d'una caixa de fusta de forma semblant a un vuit, amb un mànec llarg dividit en trasts per barretes de metall o d'os, al llarg del qual passen sis cordes que es tiben i afluixen amb clavilles, es fan sonar amb la mà dreta i es pitgen en els trasts convenients amb els dits de la mà esquerra. (DCVB) || --- (DDTO) || || Instrument cordòfon pinçat format per una caixa de fusta en forma de vuit, de fons pla, amb un mànec llarg dividit en trasts, al llarg del qual hi ha sis cordes que es polsen amb els dits de la mà. (DIEC) || Instrument cordòfon de la família dels llaüts. La caixa de ressonància té forma de vuit i es prolonga amb un mànec damunt el qual hi ha una peça de fusta o diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts. (GEC) || --- (GLDC) || Instrumento de cuerdas pulsadas de origen popular, pero que en el último siglo ha entrado también en el repertorio de la música clásica. Actualmente tiene seis cuerdas tensadas en paralelo a una caja de resonancia con forma de cintura y fondo plano, y un mástil con trastes. (HLM)|| Instrumento musical de cuerda compuesto por una caja de resonancia en forma de ocho, un mástil largo con trastes, y cuerdas, generalmente seis, que se hacen sonar con los dedos. (RAE) || --- (TELED) || Instrument musical de corda, compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el nombre vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts. (VQP) [201314-BAT1]
Instrument musical de la família de corda pinçada (cordòfons*) format per una caixa de fusta que fa de caixa de ressonància de fons i amb una tapa plana amb un forat circular (obertura acústica*). Té un mànec dividit en dinou trasts* i sis cordes paral·leles entre sí i respecte la tapa harmònica (a la caixa de ressonància) que es polsen amb els dits o també un plectre (o pua). Les cordes es tensen amb unes clavilles. [201314-BAT1]
GUITARRA CLÀSSICA (org). Instrument musical de corda, compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el número vuit-, amb un forat circular [obertura acústica*] en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual qui ha el diapasó*, dividit en dinou compartiments o trasts* (TDM1) || Instrument cordòfon pinçat format per una caixa de fusta en forma de vuit, de fons pla, amb un mànec llarg dividit en trasts, al llarg del qual hi ha sis cordes que es polsen amb els dits de la mà (DIEC) o amb un plectre* [201112-ESO1]
GUITARRA ELÈCTRICA (org). Instrument de cordes de metall que s'inventà per a superar el limitat volum de les guitarres acústiques* (DIEC) || El seu cos és sòlid, sense caixa de ressonància*, i per amplificar* el so de les cordes diposa d'unes pastilles* electromagnètiques que converteixen la vibració* de les cordes metàl·liques en corrent elèctric, que posteriorment s'envia a un amplificador [201112-ESO1]
GYMEL (fmu).(hm1).
