IMITACIÓ (llm). Recurs compositiu que consisteix en la repetició d’un mateix motiu melòdic que apareix successivament en una peça musical. [200809-ESO4]
IMPOSTAR (org).
IMPRESSIONISME (hm2)
IMPROMPTU (fmus).
IMPROVISACIÓ (soc)(hm1 i 2). Execució musical espontània no codificada ni escrita. (GEC) || És una de les característiques que més defineixen el jazz* en la que la intervenció del solista sobresurt per damunt de la del conjunt. Consisteix en una execució musical espontània no codificada ni escrita. (McGH-3) || Tocar un instrument o cantar amb tècnica i creativitat espontànies, sense una escriptura. Procediment d'un tipus d'interpretació musical en la qual l'acte de la composició o invenció de l'obra musical és simultani i córrer a càrrec de la mateixa persona o grup de persones que el de la interpretació. (WKP) [200809-ESO4] [201213-ESO4]
És un procediment musical en el que es canta o es toca un instrument de manera espontània i creativa, sense cap partitura. El Jazz és el gènere musical que té major grau d’improvització. [201213-ESO4]IMPROVISAR (comp). Tocar un instrument o cantar amb tècnica i creativitat espontànies, sense una escriptura codificada. (DIEC) || Fer (alguna cosa) tot d’un cop sense estudi ni preparació. (GEC) || Hacer algo de pronto, sin estudio ni preparación. (RAE) || || --- (VQP). [201314-BAT1]
INICI ACÈFAL (llm).
INICI ANACRÚSIC (llm).
INICI TÈTIC (llm).
INSPIRACIÓ (soc.) És el desfermament de la creativitat, la idea original d'una obra d'art o el detonant que fa que quelcom es torni estètic. (VQP) [201314-ESO4]
INSTRUMENT (org). Un instrument musical és un artefacte modificat o construït de manera que tingui unes peces que puguin ressonar en ser accionades amb el propòsit de generar música. En principi qualsevol objecte que produeixi so pot servir com a instrument musical, però l'expressió s'aplica generalment a enginys que tenen aquesta utilitat específica. Els instruments poden ser de cuir, de fang, de fusta, de metall…(VQP) || Instrument que produeix sons musicals (DIEC). [201213-ESO4]
INSTRUMENTS ELECTRÒNICS (org). Orgues electrònics, poanos elèctrics, sintetitzadors, sàmplers*, caixes de ritmes, guitarres elèctriques..) (McGH3)
INSTRUMENT MELÒDIC (org).
INSTRUMENT POLIFÒNIC (org).
INSTRUMENT RÍTMIC (org).
INSTRUMENTS ORFF (org).
INSTRUMENTS VIRTUALS (org). Programes que converteixen l'ordinador en un instrument musical electrònic que genera els seus propis sons*. La majoria d'ells busquen imitar fidelment instruments elèctrics i electrònics* (McGH3)
INSTRUMENTACIÓ (llm).
INSTRUMENTAR (llm). Art de distribuir el material sonor entre els diferents instruments que ha d'interpretar-la, d'acord amb la capacitat de cadascun per a reproduir la idea musical de l'autor. Abans del s XIX la instrumentació era més lliure, i sovint oferia alternatives en la tria dels instruments. (...) (GEC) || Arranjament d'una melodia o composició per a una formació instrumental determinada. Quan es fa per una orquestra es diu orquestració. (HLM) [201213-ESO4]
INTENSITAT (acs). Qualitat del so* que expressa si els sons són forts o fluixos (McGH3) || Quantita d'energia sonora (WKP) || Força amb què s'emet o es percep un so (DIEC) || La intensitat sonora es definexi com la quantitat d'energia sonora (potència acústica) que travessa per segon una superfície (VQP) || Es mesura en decibels (Db) [201112-ESO1]
INTERLUDI (fmus). Farsa, entreteniment, peça de música, etc., executats entre els actes d’un misteri, d’un drama, etc. (DIEC) || --- (GLDC) ||--- (HLM) || Breve composición que ejecutaban los organistas entre las estrofas de una coral, y modernamente se ejecuta a modo de intermedio en la música instrumental. (RAE) || --- (TELED) || Pieza o pasaje musical que se interpreta entre dos partes o secciones de una misma obra(canción) (WQP). [201314-BAT1]
INTERVAL (acs) (llm). Distància d'altura melòdica o harmònica existent entre dos sons. (TELED) || Diferència de to entre dues notes musicals (DIEC) consecutives. || Poden ser melòdics (sons consecutius) o harmònics (sons simultanis), i es poden diferenciar per un numeral que indica la quantitat de tons que el formen (2ª, 3ª, 4ª...). Segons el nombre de semitons*, poden ser majors, menos o justos. Les alteracions* els poden convertir en augmentats i disminuïts [201112-ESO1] [201213-ESO4]
Mesura de separació sonora entre dues notes. Depenent de si són consecutives o simultànies, distingim entre interval melòdic o harmònic, respectivament. Es conten per graus (notes) i per tons i semitons. [201213-ESO4]INVERSIÓ (llm).
JAZZ (hm2). L'origen de la paraula jazz és desconegut (...). És un dels grans moviments musicals del segle XX i com a tal inclou molts corrents diferents, des de músiques vitals, directes i emocionals fins als corrents més intel·lectuals i avantguardistes. Des dels seus inicis arrelats en la música popular d'una petita zona d'Estats Units, el jazz ha esdevingut un fenomen musical ric, variat i universal (...). Tots els entesos coincideixen en dir que el jazz es diferencia de la música culta bàsicament en tres aspectes: a) la particularitat rítmica basada en l'accentuació de temps febles del compàs i l'ús de síncopes*; b) la improvisació*; c) la sonoritat personal dels seus intèrprets vocals i instrumentals. Aquests últims intenten imitar el so, el color, les inflexions i els laments de la veu negra cantada (McGH3) || Els orígens del jazz es troben en els cants dels esclaus que treballaven a les plantacions del sud dels Estats Units. Aquests cants poden classificar-se en aquests tres gèneres: work songs*, Gospel songs* i Blues*. (McGH3) || Varietat de música d’origen popular nord-americà que es caracteritza per un ritme molt marcat i sincopat (DIEC) [201213-ESO4]|| Género de música derivado de ritmos y melodías afronorteamericanos (RAE) [201213-ESO4]|| És un tipus de música que va aparèixer a l’àrea de Nova Orleans (al sud dels Estats Units) creada per les comunitats negra i criolla* però es desenvolupà també en altres ciutats dels Estats Units d’Amèrica: Missouri, Kansas, Chicago i Nova York. El jazz esdevingué molt popular entre tota la població nordamericana i esdevingué un dels grans moviments musicals del. s. XX. La música de jazz va des de músiques vitals, directes i emocionals fins a estils més intel·lectuals i avantguardistes. Ha esdevingut variat, ric i universal. S’associa a vitalitat i sexualitat. Es diferència de la música culta bàsicament en tres aspectes: a) la particularitat rítmica basada en l’accentuació dels temps febles del compàs i l’ús de síncopes*; b) la improvisació*, que és una de les característiques que més defineixen el jazz; c) la sonoritat personal dels seus intèrprets vocals i instrumentals, que intenten imitar el so, el color i les inflexions i els laments de la veu negra cantada. Els origens del jazz es troben en els cants dels esclaus negres d’Amèrica i es classifiquen en tres gèneres: work-songs*, gospel songs* i blues*. S’extén com una música de ball i d’entreteniment. Segons la categoria, cada local disposava d’una orquestra o només d’un pianista. (McGH-3) [200809-ESO4]
JINGLE (hm2).
JOGLAR (hm1). Cantor medieval errante (HLM) [201213-ESO4]|| Persona que anava per les corts dels prínceps, pels castells dels senyors, per les festes públiques, etc., cantant cançons, ballant i fent jocs (DIEC) [201213-ESO4]|| Eren rodamons que anaven d’un lloc a l’altre divertint el públic. Eren meitat poetes meitat saltimbanquis, i en les seves actuacions barrejaven la mímica, els jocs malabars, la narració de gestes èpiques, la música… Van ser els transmissors de la música popular profana de l’època que componien els trobadors. (¿?)
KORA (org.)(hm2). És un instrument musical africà de 21 cordes que és una barreja entre l’arpa* i el llaüt*. La caixa de ressonància es construeix a partir d’una carbassa tallada per la meitat que es recobreix de cuir de pell de vaca a la que s’hi afegeix un mànec amb osques (com les que té el llaüt o la guitarra) i un pont. Per fer-la sonar, l’instrumentista utilitza el polze i l’índex de les dues mans per polsar les cordes rítmicament mentre que la resta de dits subjecten l’instrument. + info1: foto (detall de la posició dels dits en tocar la kora). El seu so recorda el de l’arpa, encara que quan es toca a la manera tradicional fa pensar en les guitarres flamenques. (VKP) [200809-ESO4]
KU KLUX KLAN (KKK) (soc). Societat secreta racista nordamericana fundada el 1866 a Tenessee que va cometre actes racistes i terroristes. Va ser un instrument dels terratinents dels estats del sud per tal de plantar cara als republicants, al poder, i recuperar l’esclavitud. Defençaven la superioritat de la raça blanca, el racisme i l’anticatolicisme. [200809-ESO4]
