OBERTURA (fmu). --- (DCVB) || Peça d’orquestra posada al començament d’una suite, d’una òpera, d’un drama líric. (...) (DIEC) || Introducción musical a una obra de grandes dimensiones, por ejemplo, una ópera. También se designa así al movimiento inicial de la suite.(HLM) || És una peça per a orquestra que precedeix o prepara una òpera, oratori, ballet, o alguna altra obra de caràcter teatral. (VQP) || Pieza de música instrumental con que se da principio a una ópera, oratorio u otra composición lírica.( RAE) || [201314, BAT1]
Part orquestral d’una obra musical-teatral (òpera*, oratori*, ballet*) que es troba a l’inici de la composició. [201314, BAT1]OBERTURA ACÚSTICA o BOCA (org). Forat que hi ha al mig de la tapa harmònica dels instruments de corda (VQP) || Obertura en els instrument perquè en surti el so (GEC) [201112-ESO1]
OBOÈ (org). Instrument de vent (família dels aeròfons*) de fusta del grup dels de llengüeta (o canya) doble. Consisteix en un tub cònic que en l'extrem inferior s'eixampla per formar una campana que permet projectar el so. A l'extrem superior s'hi encasta el tudell amb les dues llengüetes que, en vibrar, produeixen el so i que el tub amplifica. Mitjançant forats i claus en el tub, l'instrumentista pot fer diferents notes*. || És de tessitura* aguda. [201112-ESO1] || Instrument aeròfon de fusta, de registre agut, consistent en un tub estret que s’eixampla lleugerament a l’extrem inferior, proveït d’un tudell amb doble llengüeta de canya. (DIEC) || Instrument aeròfon del grup dels de llengüeta consistent en un tub estret d'uns 60 cm, proveït de forats i claus, de forma lleugerament cònica, amb llengüeta doble en l'embocadura. (GEC). [201213-ESO4]
OBSTINAT (llm). Fragment, normalment curt, que es repeteix una vegada i una altra (McGH3) || Fragment (o motiu) rítmic o melòdic que es repeteix insistentment durant tota o una part d'una composició musical per acompanyar la melodia. (s/font) || Motiu o frase que es repeteix persistentment en la mateixa veu musical. La idea que es repeteix pot ser un patró rítmic, part d'una tonada, o una melodia sencera. En un sentit estricte, els ostinatos (també s'usa el plural italià: ostinati) haurien de ser una repetició exacta, però també s'acostumen a acceptar petites variacions per a adaptar l'ostinato a canvis interns de la música, especialment a canvis harmònics i canvis de to.” (VQP) [201011-ESO2] [201112-ESO1]
OBSTINAT HARMÒNIC (llm). Veieu OBSTINAT. També, BAIX OBSTINAT || Repetició d'una sèrie d'acords basats sobre una línica de baix (McGH3)
OCTAVA (llm) (acs). Veieu també INTERVAL.
OFF BEAT (hm2). Sonido métrico que ocurre por la desaparición de silencios en las partes del compás (o del tiempo) normalmente acentuadas que alternan con sonidos que se presentan en las partes no acentuadas (WKP)
OÏDA. És un sentit que funciona constantment. Mai no deixa de percebre els sons que ens envolten. Podem tenir cura de l’oïda evitant febres altes o sons molt forts. A l’oïda tenim una membrana elàstica molt sensible a les vibracions de la veu, anomenada timpà*. Quan el timpà vibra a causa d’un so* que li arriba, transmet la informació a l’oïda interna i d’aquesta passa al cervell. (TDM-1) [201516-ESO1]
OÏENT (acs)(soc). L'oïent o receptor és qui rep les ones sonores* i, per tant, sent el so* (McGH3)
ONA SONORA (acs). (Canvi continu de la pressió que es transmet i viatja a través d'un medi a la velocitat del so* VQP) || Es produeix per la vibració d'un cos elàstic la qual es transmet per un medi sòlid (metàl·lic, fusta...), líquid (aigua) o gasós (aire) mitjançant el canvi continu de la seva presió o densitat la qual es genera pel desplaçament de les seves mol·lècules. [201112-ESO1]
Font sonora -> VIBRACIÓ -> ONA SONORA -> Aire (medi) -> Oïda -> Cervell..........> SO*
ÒPERA (hm1) (fmu). Poema dramàtic posat en música. (DCVB) || Drama posat en música per a ésser cantat amb acompanyament d’orquestra* i representat amb els elements propis del teatre. (DIEC) || ---(GLDC) || Género musical nacido en el siglo XVI. Espectáculo dramático con música, escenografía, vestuarios y, a veces, ballet. En él tienen un papel destacado los cantantes solistas, acompañados por una orquesta y, a veces, por un coro. Se suelen representar en teatros especiales de ópera. El guión y diálogos de la ópera se llaman libreto. Desde su nacimiento ha tenido muchos valedores, e incluso algunos compositores han creado exclusivamente para este género. (HLM) || --- (RAE) || --- (TELED) || || Drama total o parcialment musicat que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral, i amb els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Sovint va precedida d'una introducció instrumental o obertura. (VQP) [201314-ESO4] [201314-BAT1]
Composició teatral i musical de gènere dramàtic. Segons la funció i contingut és de gènere profà o civil; segons els intèrprets, és de gènere vocal amb acompanyament orquestral. Per tant, en comptes d’actors, intervenen músics (solistes vocals, cor i orquestra). L'òpera s'organitza en parts anomenades actes*, i dins de cadascun, s’organitza en diferents moments musicals: ària*, duet*, recitatiu*, cor... El compositor les distribueix segons les necessitats musicals i narratives de l'argument, excepte l'obertura*, que sempre és a l'inici de l'obra.[201314-BAT1]
Forma musical vocal profana (o civil) característica del barroc que consisteix en un espectacle teatral pensat per ser cantat amb acompanyament d'orquestra. Per tant, utilitza elements característics del teatre, com l'escenografia, decorats, vestuari, maquillatge, etc., i també elements musicals (solistes vocals, duets, cor, etc.). A vegades incorpora parts ballades (ballet). El guió (text escrit dels diàlegs cantats i cançons) es diu llibret (de libretto, en italià). Per poder encabir els instrumentistes, es representa en teatres especialitats que tenen un fossat per l'orquestra. [201213-ESO2]
PARTS DE L'ÒPERA. Obertura: part inicial de l'òpera que serveix com a introducció a l'espectacle i en la que només intervé l'orquestra. El teló de l'escenari acostuma a estar tancat mentre els músics de l'orquestra toquen des del fossat. Recitatius: parts a càrrec dels solistes que desenvolupen l'acció de l'espectacle però en les que no han de fer grans demostracions vocals. Hi ha acompanyament orquestral o només d'un baix continu. Àries: cada ària d'una òpera està interpretada per un solista acompanyat de l'orquestra. Tenen un caràcter melòdic ï permeten el lluïment dels cantants. Duets: són una mena d'àries, però interpretades per dos solistes. També poden haver-hi trios, quartets...Cors: parts de l'opera interpretades per molts cantants (cor o coral). Tenen caràcter polifònic i tenen acompanyament orquestral. Interludis: parts instrumentals de l'òpera que enllacen escenes, de manera que no queda cap moment de l'òpera sense música. Ballets: parts instrumentals de l'òpera que es ballen però no es canten. Les interpreten ballarins, no els cantants. [201213-ESO2]ÒPERA BUFA (hm1) (fmu).
OPUS (llm)(hm1 i 2). Mot que, unit a una xifra, indica l’ordre de composició de cada obra dins la producció d’un compositor. (DIEC) ||Terme emprat per molts compositors, des del s. XVII, per a indicar, juntament amb una xifra, la posició cronològica de cada obra musical dins llur producció. (GEC). [201314-BAT1]
ORATORI (fmu) (hm1). Composició d'estructura narrativa en què intervenen solistes vocals, cor i orquestra*. Sempre es basen en textos de caràcter religiós (...). Normalment, s'interpreten en versió de concert*, sense escenificació ni vestuari. (VQP) || Drama musical de tema religiós. Inicialment creat per ser representat, perdé aviat l'acció escènica. (...) El nou estil de la monodia acompanyada afavorí l'aparició de l'oratori (...) (GEC) || Composició dramàtica i musical sobre assumpte religiós, que avui s’executa sense acció escènica. (DIEC) || Composició d'estructura narrativa en què intervenen solistes vocals, cor i orquestra. Sempre es basen en textos de caràcter religiós, i per tant és un dels gèneres de la música religiosa. Fou conreat especialment durant l'època barroca*, que és quan es va originar. (VQP) || Composició dramàtica i musical sobre assumpte religiós, que avui s'executa sense acció escènica (DCVB) || Género de música religiosa para coro y orquesta. Carece de representación escénica, que es sustituida por narradores. (HLM) || Grans composicions per les grans celebracions religioses: naixement i mort de Crist. Comporta la introducció de l'orquestra* en una església, a més de l'efecte espectacular que ofereixen (...). En la música religiosa [del barroc] triomfaven els oratoris. Obra molt extensa que no s'escenificava, però era composta per a il·lustrar passatges religiosos i per a impressionar psicològicament els creients mostrant un Déu poderós i magnífic, tant com un rei. Hi havia cor i orquestra i solistes. (TDM2) || Composición dramática y musical sobre asunto sagrada que solía cantarse en cuaresma. (RAE)
Obra teatral i musical molt extensa pròpia del barroc* que narra una història de temàtica religiosa, especialment sobre la vida de Jesús (naixement i mort). La interpreten solistes vocals i cor acompanyats d'una orquestra. Originàriament estava pensada perquè es representés però no va tardar gaire en perdre aquesta característica. Així doncs, actualment es continua realitzant en esglésies en versió concert. [DicMus, 201213-ESO2B]ORGANOLOGIA (org).
ORGANUM (fmu) (hm1).
ORGUE (org). Instrument de vent que consta d’un gran nombre de tubs que sonen insuflant-hi l’aire mitjançant una manxa, o un mecanisme anàleg, i es toca per mitjà d’un o més teclats. (DIEC) || Instrumento musical de viento, compuesto de muchos tubos donde se produce el sonido, unos fuelles que impulsan el aire y un teclado y varios registros ordenados para modificar el timbre de las voces. (RAE) || Instrument musical de vent format per molts tubs que sonen insuflant-hi aire amb una manxa. Té diferents registres ordenats per cambiar el timbre de les veus. (rsciac001) [201213-ESO4]
ORNAMENTI o ORNAMENT (llm). Són floritures que no són necessàries per al desenvolupament de les línies harmòniques o melòdiques de la música, però que serveixen per decorar o ornamentar aquestes. (...) (VQP) || Notes afegides a una melodia sense alterar-la fonamentalment. (DIEC) [201213-ESO4]
ORQUESTRA (org). 1. En el teatre grec, espai circular davant el prosceni on el cor feia les seves evolucions. En el teatre romà, espai semicircular on es posaven les persones de distinció. En el teatre modern, espai entre l’escena i les butaques, on es posen els músics que executen la part musical d’una obra teatral. (DIEC). || 2. (org). Conjunto instrumental con secciones homogéneas como las maderas, los metales, la percusión y las cuerdas. La plantilla de la orquesta sinfónica ha ido variando ligeramente desde su establecimiento en el período del clasicismo*. Desde entonces, ha ido ampliando sucesivamente la sección de metales y de percusión. Ocasionalmente aparecen en la orquesta instrumentos poco habituales como el piano, el órgano, el clave, la guitarra, etc.(HLM) ||Conjunt d’intèrprets de diferents instruments necessari per a executar la música teatral, simfònica, especialment composta de quatre grups d’instruments: la corda, la fusta, el metall i la percussió. Tipus d'orquestres: orquestra de cambra (orquestra que té un nombre reduït d’instruments) i orquestra simfònica [o orquestra filharmònica] (orquestra que té entre vuitanta i cent instruments). (DIEC) [201213-ESO4]
ORQUESTRACIÓ (llm).
ORQUESTRA DE CORDA (org).
ORQUESTRA SIMFÒNICA (org). Formació instrumental molt nombrosa i de resultats tímbrics espectaculars. Es presenten en grans sales de concerts amb capacitat per a molt de públic (TDM1) || Consta d'un grup d'instruments molt nombrós però perfectament organitzat, format per les famílies de corda, vent-fusta, vent-metall i percussió (TDM1) || Conjunt instrumental o agrupació de músics en representació dels diferetns instruments que existeixien, dirigits normalment per un director*, i que interpreten una obra de manera conjunta (VQP) [201112-ESO1]
