P (llm).
PP (llm).
PAILAS (org).
PANDERETA (org).
PANDERO (org).
PARTICEL·LA (llm). Part de partitura que correspon a una sola veu o instrument. (DCVB) || --- (DDTO) || Part d’una partitura corresponent a una sola veu o a un instrument. (DIEC) || Part d’una partitura que correspon a una sola veu o instrument d’una obra musical. (GEC) || --- (GLDC) || --- (HLM) || --- (RAE) || --- (TELED) || Partitura en la qual només hi ha escrit allò que ha d'interpretar un sol intèrpret o un grup d'intèrprets que toquen o canten exactament el mateix, a diferència de la partitura general en la qual hi ha, escrits simultàniament, tots els sons que han d'interpretar tots els intèrprets que conjuntament interpreten una composició. (VQP). [201314-BAT1]
PARTITA (fmu). Nom donat a un suite de danses instrumentals (GEC) || Composición instrumental semejante a la suite*, formada por una serie de variaciones* (RAE) || Suite*. Serie de piezas instrumentales engarzadas en una colección (HLM) || Suite* de danses instrumentals. En els segles XVI i XVII, especialment a Itàlia era una senzilla peça instrumental; designava una glossa popular en forma de variacions per a instruments de teclat. (VQP) [201213-ESO2B]
PARTITURA (llm). (vs. Particel·la). Conjunt de totes les parts d'una composició musical, escrites unes sota les altres, compàs per compàs. (DCVB) || --- (DDTO) || Reunió de totes les parts d’una composició musical escrites l’una sota l’altra de forma sincrònica. (DIEC) || Conjunt de parts musicals, vocals o instrumentals d’una composició, representats gràficament. (GEC) || --- (GLDC) || Sistema de notación musical para instrumentos solistas y conjuntos. En la partitura cada instrumento y voz está escrito en uno o varios pentagramas, y cuya simultaneidad en el tiempo se hace coincidir verticalmente. (HLM) || Texto de una composición musical correspondiente a cada uno de los instrumentos que la ejecutan. (RAE) || És un conjunt organitzat de signes escrits que representen sons. És útil per a aprendre noves peces musicals, per recordar les que ja coneixem. (TDM1) || ---(TELED) || Escriptura musical completa d'una obra. En una partitura es troben representades les diferents veus que d'una obra mitjançant els pentagrames. (VQP). [201112-ESO1] [201314-BAT1] [201516-ESO1]
Nom que es dóna a l'escriptura d'una composició musical i així es pot llegir i estudiar. [201112-ESO1]PAS (dan). [Sardana]. És el moviment de peus que realitza el ballador equivalent a un compàs de música. (Generalitat de Catalunya. Símbols de Catalunya. Fitxes, 1996)
PASTILLA (org). Veieu MICRÒFON || Les guitarres i baixos elèctrics tenen un dispositiu anomenat pastilla que capta la vibració de les cordes directament i la transforma en un senyal elèctric. (McGH3)
PATRIMONI IMMATERIAL o PI (soc).
PATRÓ RÍTMIC (llm). La bateria* acompanya els temes musical fent patrons rítmics repetits. Si aquests patrons no s'aturessin mai, la part de la bateria seria molt monòtona; per enriquir-la, els intèrprets hi introdueixen un break* de tant en tant (VQP) [201112-ESO1]
PASSIÓ (fmu).
PASTILLES (org). Transductors que capten les vibracions de les cordes metàl·liques dels instruments musicals elèctrics (VQP) [201112-ESO1]
PATUM DE BERGA (soc).
PAVANA (hm1) (fmu).
PAVELLÓ (org).
PEDAL. 1. (org.) || 2. (harm). Veieu NOTA PEDAL.
PERCUSSIÓ (org). Són el grup d'instruments musicals que sonen en ser colpejats, sacsejats (TDM1), entrexocats, rascats...[201112-ESO1]
PENTAGRAMA (llm). Les cinc ratlles paral·leles sobre les quals s'escriuen les notes musicals. (DCVB) || --- (DDTO) || Conjunt de les cinc ratlles paral·leles i equidistants sobre les quals s’escriu la música. (DIEC) || Conjunt de cinc línies i quatre espais on s’hi representen les notes musicals. (GEC) || --- (GLDC) || Sistema de notación musical por pautas. Conjunto de cinco líneas paralelas, sobre las que se colocan las cabezas de las notas, que indican su altura. Para determinar la altura, el pentagrama comienza con una clave. (HLM) || Renglonadura formada con cinco rectas paralelas y equidistantes, sobre la cual se escribe la música. (RAE) || Conjunt de cinc línies i cinc espais paral.lels i equidistans on s'escriu la música. (TELED) || Pauta formada por cinc línies horitzontals, paral·leles equidistants entre si, sobre les quals s'escriuen els signes que serveixen per a escriure la música occidental. (VQP) [201011-ESO2] [201314-BAT1]
Són línies horitzontals i paral·leles, equidistants. A les línies i als espais s’hi col·loquen notes, claus, alteracions, etc. per escriure una partitura [201314-BAT1]PI (soc). Veieu PATRIMONI IMMATERIAL
PIANISSIMO (llm). Acotació interpretativa per indicar que un fragment o una peça s'hna d'executar molt suaument, amb molt poca intensitat. L'abreviatura de pianissimo és pp. || La intensitat* que requereix és menor que la que indica "piano" (VQP) [201112-ESO1] || És un terme utilitzat en música per a indicar una determinada intensitat en el so, és a dir, un determinat matís.(...) (VQP) || D’una manera molt suau, molt fluixa. (DIEC) [201213-ESO4]
PIANO. 1. (llm.) Manera de tocar d'una manera suau, fluixa (DIEC) || 2. (org.) Instrument cordòfon en què les cordes són metàl·liques, paral·leles a la taula harmònica, són colpejades per martellets maniobrats per mitjà d'un teclat*. Tipus de piano: de cua, vertical i de manubri (DIEC) [201112-ESO1]
PIANO-FORTE (org).
PIANO PREPARAT (org).
PIANO STRIDE (hm2). Abans de la dècada dels trenta, a Nova York ja es podein trobar pianistes que practicaven el piano stride, nascut a partir del ragtime*. El verb To Stride vol dir "donar gambades", que és el que fa la mà esquerra tocant notes greus en els temps forts i acords* en els temps febles, mentre la mà dreta porta la melodia* (McGH3) || Vol dir “donar gambades” (o salts). Tècnica pianística que consisteix en fer saltar la mà esquerra sobre el piano fent notes greus en els temps forts i acords en els temps febles; la mà dreta porta la melodia. Abans de la dècada dels anys 30, a Nova York ja hi havia pianistes que practicaven aquest estil que havia nascut a partir del ragtime*. Aquesta música és de les més alegres i comunicatives del jazz*. (McGH-3) +info: vídeo [200809-ESO4]
PICAT (llm). Signe d'articulació. S'indica amb un punt a sobre o a sota la nota*, i vol dir que s'ha d'interpretar reduint-ne el valor aproximadament a la meitat del que està escrit. (McGH3)
PICAT-LLIGAT (llm). Es dóna quan hi ha un lligadura d'expressió* i cada un de les notes que inclou té també un punt de picat*. En aquest cas vol dir que les notes s'han d'interpretar més curtes però sense trencar la unitat de la lligadura (McGH3)
PISTÓ (org).
PIZZICATO (llm).
PLATS (org). Instrument de percussió* que forma part de la bateria* (TDM1) || Part de la bateria* (TDM1) || Instrument musical de percussió, idiòfon* i de so indeterminat* que consisteix en un disc de metall lleugerament còncau. Poden tocar-se fent-ne xocar un contra l'altre o bé amb varetes metàl·liques (VQP) [201112-ESO1]
PLAT DE CRASH (org).
PLECTRE o pua (org).
POEMA SIMFÒNIC (fmu). És una composició orquestral d'origen extramusical, de caràcter poètic o literari, la finalitat de la qual és moure sentiments i despertar sensacions. A diferència de les simfonies* o concerts* (que tenen estructura de forma sonata*), el poema simfònic és d'estructura lliure o segueix l'estructura del text literari en que s'ha inspirat. Generalment consta d'un sol moviment* i està escrit per a orquestra*. (VQP) || Peça de música instrumental, destinada generalment a l'orquestra*, i amb una finalitat descriptiva o narrativa. (GEC) || Tipus de música instrumental en la que s’usa l’orquestra* amb una finalitat narrativa (TDM2) [201213-ESO4]
POLICORAL (hm1). Són obres de gran embergadura amb dobles i triples cors*, amb un estil imitatiu* entre ells. [200910-ESO4]
POLIFONIA (llm). Música que combina diverses veus o parts vocals simultànies però independents. (GEC) || Técnica y metodología de la composición a varias voces. A diferencia de la monodia que tiene una voz principal y un acompañamiento, las voces polifónicas son independientes, aunque armónicas en sus interrelaciones. (HLM) || Composició a diverses veus, va sorgir de compositors inquiets al servei de l'Església. És curiós constatar com el desenvolupament de la música polifònica coincideix amb la verticalitat i esveltesa de l'arquitectura gòtica* (TDM2) || Art de juxtaposar dues o més línies melòdiques que interactuen. [...] Té el seu origen documentat a França.(VQP) [200910-ESO2] [201213-ESO4]
POLIRÍTMIA (llm).
POLS (llm).
PONT (org). Peça rígida col·locada perpendicularment sobre la taula harmònica* dels cordòfons*, que manté separades les cordes i transmet la vibració* a la resta de l'instrument (DIEC) [201112-ESO1]
PRELUDI (fmu). 1. Peça instrumental que solia precedir una obra més extensa: suite*, fuga*... (DIEC) || Peça musical breu, de forma lliure, sovint per a instruments de teclat que al s. XVI i XVII solia precedir una obra més extensa i complexa. Cap al s. XVIII era sovint el primer temps d'una suite o d'una altra obra (GEC) || En l'òpera* i en alguns cops l'oratori*, peça breu d'introducció, de forma lliure, més curta que l'obertura*, i que tendí a substituir-la des de mitjans del s. XIX (GEC) || Composición musical de corto desarrollo y libertat de forma, generalmente destinada a preceder la ejecución de otras obras (RAE) || Tros que serveix d'introducció a un tema principal, una fuga*, una òpera*, etc. Nom de certes composicions musicals de gran intesitat expresiva i poderosa tècnica, amb més unitat de tema i més breu dimensions que la sonata*. (DCVB) [201213-ESO2]
Composició instrumental poc extensa i de forma lliure, és a dir, sense una estructura prefixada o determinada. En els s. XVI i XVII.introduïa una obra principal, més extensa com la suite*, fuga*, òpera*, oratori*, etc. Sovint era per a instruments de teclat. En el classicisme, el caràcter lliure, la va fer caure en desús. Posteriorment, en el romanticisme, aquesta característica la va tornar a posar de moda, però independent d'una altra obra. (DicMus, 201213-ESO2B]PRELUDI (fmu). 2. (fmu) [Sardana] Són els compassos que executa el flabiol i que serveixen d'avís per començar la dansa. (Generalitat de Catalunya. Símbols de Catalunya. Fitxes, 1996)
PRESTO (org). Paraula italiana que significa molt ràpid que s'utilitza per a indicar un tipus de moviment* o tempo*. [201112-ESO1]
PROGRAMA DE MÀ (soc). Informacció escrita sobre l’obra, l’autor, l’època, els solistes, etc. d'un concert*. A la hora de llegir-la, ens ajuda a entendre el sentit de cada obra i a gaudir-la més (TDM4) || Fulletó que es reparteix durant un concert que ens dóna informació sobre l’obra, l’autor, l’època, els solistes (TDM4). || Paper, fulletó o llibret que se sol donar al public que entra en una sala de concerts on hi apareix informació sobre tota la programació que faran en aquell esdeveniment (intèrprets i peces que tocaran, informació sobre les obres o els compositors, etc.), i que serveix de guia per anar seguint el concert. (abilba001 i aroche001) [201213-ESO4]
PROGRESSIÓ (o seqüència) (llm). Successió simètrica de sons musicals segons una llei o fórmula determinada (GEC)‖ En música, successió de sons segons una llei determinada (DIEC) || Repetició d’una frase o un fragment més agut o més greu. Pot ser: ascendent (en què els termes van augmentant) o descendent (en què els termes van disminuint). (TELEMUS) [201213-ESO4]
PUBLIC (soc). Conjunt de persones que assisteixen a un espectacle, a una conferència, etc.(IEC) || Conjunt de persones a les quals va dirigida una obra literària, periodística o musical, un mitjà de comunicació, un servei (DIEC). || Persones que assisteixen a un espectacle, sinònim d’espectadors.(orapos001) [201213-ESO4]
PULSACIÓ (org). --- (DCVB) || --- (DDTO) || Accent que es repeteix de forma recurrent i determina un compàs* en la interpretació musical (DIEC) || Nom donat a cada una de les pressions o tocs efectuats damunt una tecla o una corda d’un instrument musical. (GEC) || --- (GLDC) || --- (HLM) || Moviment periòdic o regular que permet mesurar el ritme* (McGH3) || (o pols). És un batec regular i constant que la música porta a dins. És com el cor amagat, la base sobre la qual construïm el ritme*. (TDM-1) || --- (RAE) || Batec que es va repetint i que permet ordenar els ritmes. (TELED)|| --- (VQP). [201112-ESO1] [201213-ESO4] [201314-BAT1][201516-ESO1]
És un batec regular i constant de la música i que és la basa sobre la qual es construeix el ritme*. [201112-ESO1]PUA (org). Veieu PLECTRE.
PUNT (llm). Veieu PUNTET
PUNTET (llm). (veieu SIGNES DE PERLLONGACIÓ o de prolongació). --- (DCVB) || --- (DDTO) || Signe que es col·loca darrere d'una figura i indica que aquesta s'allarga la meitat del seu valor. (DIEC) || Signe gràfic posat en el pentagrama per indicar aquest silenci. (GEC) || --- (GLDC) ||--- (HLM) || Signe que es col·loca darrere d'una figura* i indica que aquesta s'allarga la meitat del seu valor. (McGH3) || --- (RAE) || Augmenta a la figura o silenci la meitat del seu valor. (TELED) || Signe de prolongació amb forma de punt, que es col·loca a la dreta de la figura musical, augmentant la meitat del valor de la mateixa. Existeixen el puntet i el doble puntet. (VQP). [201112-ESO1] [201314-BAT1]
Signe de perllongació que consisteix en un punt que es col·loca a la dreta d'una figura* o silenci musical i que serveix per allargar-li la meitat del seu valor. [201112-ESO1]
