SALM (fmu)(hm1)
SALMÒDIA. Nom que es dóna a un estil de cant gregorià* que consisteix en cantar diverses síl·labes del text sobre una mateixa nota*. [200809-ESO4]
SALSA (dan) (hm2)
SALTIRI (org.)(hm1)
SAMPLER o MOSTREJADOR (org.). Aparell electrònic que permet enregistrar mostres de so* (per exemple, totes les notes d'un clarinet*) i reproduir-les a voluntat des d'un teclat* o un ordinador. Això fa possible imitar amb gran fidelitat el so d'altres instruments, però també permet fer música amb sons suposadament no musicals. Els primers sàmplers eren aparells electrònics en forma de teclat o de mòdul de so. Actualment es fan servir més els sàmplers virtuals, progrmes informàtics que fan la mateixa feina i ofereixen moltes més possibilitats. (McGH3)
SARSUELA (hm2) (fmu).
SAXOFON (org.)
SECCIONS D'ORQUESTRA (org.). L'orquestra simfònica* es divideix en quatre grups d'instruments, organitzats segons la família o subfamília: corda, vent-fusta, vent-metall i percussió. La disposició dels instruments a l'escenari acostuma a ser sempre la mateixa ja que respecta una gradació d'intensitats* sonores: els instruments que sonen més fluix, al davant, i les que sonen més fort, al darrere (TDM1) [201112-ESO1]
SEMICORXERA (llm). Figura de nota musical equivalent a la quarta part d’una negra. (DIEC) || Figura de nota musical o de pausa el valor de la qual equival a mitja corxera o a la setzena part de la rodona considerada com a unitat de duració. (GEC) || Valor de duración de una nota, equivalente a dos fusas*, siendo la mitad de una corchea, la cuarta parte de una negra*, etc. Se dibuja con plicas unidas por dos banderillas. (HLM) || És el símbol utilitzat per indicar un so amb una duració de temps que equival a mitja corxera*. El seu silenci equivalent és el "silenci de semicorxera", que significa que durant el temps equivalent a la semicorxera no s'efectua cap so. A la música vocal les figures s'escriuen de manera separada o enganxades indicant, respectivament, si corresponen a síl·labes diferents o a la mateixa síl·laba. (VQP) || [201314-BAT1] [201213-ESO4]
La semicorchera és una figura musical que dura ¼ temps, la mitat d' una corxera*. [201213-ESO4, jtovar002]SEMIFUSA (llm). És el símbol utilitzat per indicar un so amb una duració de temps que equival a mitja fusa*. El seu silenci equivalent és el "silenci de semifusa", que significa que durant el temps equivalent a la semifusa no s'efectua cap so. (VQP) || El menor de los valores de duración tradicionales. Es la mitad de una fusa, la cuarta parte de una semicorchea, la octava parte de una corchea, etc. Se dibuja con plicas unidas por cuatro banderillas. (HLM) || La semifusa és una figura musical que ocupa la meitat de la fusa. Pot anar solta o unida, però acostuma a escriure's junt a unes altres semifuses.(jtovar002). [201213-ESO4]
SEMITÓ (interval) (llm) (acs). Un semitò, o mig to, és un interval musical. És l'interval* més petit utilitzat en la música occidental, i es considera el més dissonant*.(VQP)[201213-EOS4]
SEQÜENCIADOR (org). La funció bàsica d'un programa seqüènciador és la d'enregistrar dades MIDI* i canviar molts paràmetres: tempo*, notes equivocades, afegir o treure notes, canviar el timbre*... i en tot moment escoltar el resultat sonor per vuere si ens agrada (McGH3)
SERIALISME INTEGRAL (hm2).
SCHERZO (fmus). Temps de caràcter juganer i alegre en una sonata o en una simfonia. (DIEC) || Als s. XVI i XVII, peça vocal o instrumental de caràcter lleuger i sense forma fixa.(GEC). [201314-BAT1]
SIGNES DE REPETICIÓ (llm).
SILENCI (llm)
SIL·LÀBIC (hm1). Nom que es dóna a un estil de cant gregorià que consisteix en cantar cada síl·laba del text amb una nota diferent. [200809-ESO4]
SIMFONIA (fm.) (hm1) hm2). Composició musical en forma de sonata* escrita per a orquestra simfònica*.(DIEC) [201213-ESO4] || Forma sonata* per a orquestra* (TDM2)
SIMFÒNIC. És un adjectiu relatiu a la simfonia*. (abilba001) [201213-ESO4]
SINCOPAT.
SÍNCOPA (llm). Es forma una síncope quan una nota situada en un temps feble del compàs* s'allarga fins a un altre temps o part de temps, i així adquireix importància rítmica (McGH3) ||Efecte produït per la prolongació del so d'una nota ubicada en la part dèbil o semiforta d'un compàs sobre una altra d'intensitat igual o major (VQP) [201213-ESO4] || Enlace de dos sonidos iguales, de los cuales el primero se halla en el tiempo o parte débil del compás, y el segundo en el fuerte (RAE) [201213-ESO4]
SINGSPIEL (fmu).
SINTETITZADOR (org).
SINTONITZADOR (org). Component de l'equip d'alta fidelitat* que llegeix les ones de ràdio i les converteix en un senyal elèctric que es pot processar i escoltar. En altres paraules, ens fa arribar els sons que es produeixen o reprodueixen dins d'un estudi radiofònic llunyà. (McGH3)
SISTEMA (llmus). (vs. Pentagrama). || --- (DCVB) || --- (DDTO) || Nom donat a l’ordenació tonal, d’acords, etc, en què es basa determinada obra musical, la música folklòrica d’un poble, etc. (GEC) || -- (GLDC) || --- (HLM) || Qualsevol conjunt d'elements en interacció. (VQP) || --- (RAE) || ---(TELED) || Qualsevol conjunt d'elements en interacció. (VQP). [201314-BAT1]
SISTRE (org). Instrument metàl·Lic de percussió* format per una marc proveït d'un mànec i de varetes travesseres, que es fa sonar agitant-lo amb la mà (DIEC) [201112-ESO1]
SO (acs). Sensació produïda en l'òrgan de l'oïda pel moviment vibratori dels cossos transmès a l'orella. (DCVB) || --- (DDTO) || Fenòmen físic que consisteix en una ona vibratòria (DIEC) || Sensació que notem quan ens arriben a l'oïda les vibracions anomenades ones sonores. Perquè hi hagi so calen aquests tres elements: una font sonora, un medi de propagació i un receptor o oïen. El so té quatre característiques anomenades qualitats del so: altura, durada intensitat i timbre. (DIEC) || --- (GLDC) || Sensación psicológica de las vibraciones dentro de una gama que va de cerca de 16 vibraciones por segundo (hercios) a casi los 30 kilohercios (miles de hercios). Es objeto de estudio de la ciencia denominada acústica. En música suele diferenciarse el sonido, de frecuencia estable, del ruido, compuesto por frecuencias de altura muy inestable. (HLM) || Sensació que notem quan ens arrioben a l'oïda les vibracions anomenades ones sonores. Perquè hi hagi so calen aquests tres elements: una font sonora*, un medi de propagació* i un receptor o oïent*. El so té quatre característiques anomenades qualitats del so: altura*, durada* intensitat* i timbre* (McGH3) || Sensación producida en el órgano del oído por el movimiento vibratorio de los cuerpos, transmitido por un medio elástico, como el aire. (RAE) || Es un fenòmen físic que consisteix en una ona vibratòria que es transmet a través d’un mitjà (aigua, ferro, fusta, aire…). Es trasllada formant ones semblants a les que formen sobre la superfície de l’aigua quan hi tirem una pedra. No es veu, no es pot tocar ni ocupa espai, en canvi sí que el podem barrejar, ordenar i estructurar fins a aconseguir-ne una obra d’art musical. El so té unes qualitats (altura, durada, intensitat i timbre) que es poden combinar de moltes maneres, i una vegada el músic les ha treballat, donen lloc als elements de la música (melodia/harmonia, ritme, dinàmica i timbre). (TDM1) || ---(TELED) || Successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores. La vibració provoca alteracions mecàniques a les partícules del medi creant canvis de pressió que es propaguen en totes direccions a partir del punt on hi ha la vibració. (VQP) [201112-ESO1] [201314-BAT1] [201516-ESO1]
Sensació auditiva que es genera al cervell gràcies a les ones sonores* que ens arriben a través de l'òrgan de l'oïda a través d'un mitjà com l'aire i que han estat produïdes per una font sonora. Les qualitats del so són: durada, intensitat, altura i timbre. [201112-ESO1]SOLISTA (hm1). Que executa un solo* (DIEC). || Dit del que executa un solo* vocal o instrumental (GEC). || Intèrpret que, o bé cantant o bé tocant un instrument, interpreta un paper o rol que o bé és l'únic que contempla la interpretació d'aquesta composició o bé que es destaca clarament per sobre de la resta d'intèrprets que fan un acompanyament musical. (VQP) || Cantante o instrumentista con una parte más destacada en el conjunto de la obra. Intérprete de un solo (HLM)|| Persona que executa un solo* vocal o instrumental (cjimen001) [201213-ESO4]
SOLO (hm1). Part d’una composició musical tocada per un sol instrument o cantada per una sola veu (DIEC).|| Nom donat a un passatge o fragment musical generalment més difícil (GEC). [201213-ESO4]
SONATA (fmu). 1. Composició musical que, per oposició a la cantata, és per a ésser “sonada” amb instruments (GEC) | Composició musical que està feta expressament per a ser tocada amb instruments.(orapos001) | Obra per a un o dos instruments (generalment un d'ells és el piano) que durant l'època clàssica i romàntica s'estructurava en quatre moviments*, com els que més tard tindria la simfonia*. (...) (HLM) | Forma sonata* per a un o dos solistes (TDM2). | Com a composició, és una peça per a un o dos instruments que consta de tres o quatre moviments*, el primer dels quals té la forma sonata* (TDM2). || 2. (Veieu FORMA SONATA) Forma musical clàssica que especula amb el contrast entre els temes, les tonalitats i el desenvolupament temàtic (IEC2). | Exposició, desenvolupament i reexposició (1r moviment) (TDM4)| [201213-ESO4]
SONATA DA CAMERA (fmu)..
SONATA DE CHIESA (fmu)..
SOPRANO (org).
SORDINA (org).
SOROLLISME (hm2).
SOSTINGUT o diesi* (llm). Veieu alteració*. || Puja un semitó* l'altura de la nota* (McGH3)
SOUL (hm2).
SOUND TRACK. (hm2) Veieu banda sonora original (BSO)*.
SOUTH SIDE (soc). Barri de la ciutat de Chicago. (McGH-3) [200809-ESO4] || Quan l'any 1917 es tanquen els locals del barri mariner de Nova Orlenas, els músics inicien un èxode massiu. seguint el riu Mississippi, cap als estats del nord del país. La Primera Guerra Mundial havia començat i les ciutats del nord necessitaven mà d'obra. Els negres, però, es veuran obligats a viure en barris separats dels blancs: el South Side a Chicago i Harlem a Nova York (McGH3)
STACCATO (llm). En italià, "desenganxat" o "destacat". En la notació musical i en la interpretació musical fa referència a un tipus d'articulació en la qual les diferents notes afectades per l'stacato queden separades entre elles per unes pauses, inexistents en la notació, però reals en la interpretació, que prenen una part del temps real assignat a cada nota en la notació, de manera que el temps de so real es veu escurçat (???) [201112-ESO1]
SUBDOMINANT (llm). Quarta nota* d'una escala* major o menor (McGH3)
SUITE (fmu) (hm1). --- (DCVB) || Serie de danzas arregladas para orquesta o instrumento solista, que se encabezan con una obertura. En el caso de la ópera, serie de números orquestales extraídos de una obra determinada. (DDTO) || Forma musical barroca en diferents moviments, consistent en una successió de danses escrites en la mateixa tonalitat, però de caràcter ben diferenciat, iniciada amb un preludi o obertura. (DIEC) || Composició de diferents moviments formada per una successió de peces instrumentals de nombre indeterminat i de ritmes diferents, amb una vinculació tonal i d’estil. (GEC) || --- (GLDC) || Serie de danzas compuestas en la misma tonalidad. Género habitual de la música instrumental y de danza del siglo XVI que alternaba piezas en compases binarios con otras de tres tiempos. Formaban parte de la suite la alemanda, la gavota, la chacona, el minué y muchas otras que posteriormente darían lugar a distintas formas instrumentales, como la obertura o la sinfonía. (HLM) || || Composición instrumental integrada por movimientos muy variados, basados en una misma tonalidad. Suite en re mayor. (RAE) || --- (TELED) || Composició musical instrumental que consta d'un nombre indeterminat de moviments cadascun dels quals, tradicionalment, es basa en un ritme de dansa. (VQP). [201213-ESO4] [201213-ESO2] [201314-BAT1]
Forma musical instrumental del barroc en diferents parts que originàriament eren danses que estaven escrites en la mateixa tonalitat, Com que cada dansa tenia un tempo o moviment diferent, i un ritme i caràcter també diferent, cada part contrastava amb l'anterior i la següent. La suite podia començar amb un preludi* i no tenia un nombre determinat de parts. [201213-ESO2]
Les danses que podien formar part d'una suite són: obertura o preludi, bourrée, minuet, gavotte, pavana, gallarda, passepied, siciliana, chacona, musette, hornpipe, air, loure, etc, però les més habituals són: allemande, courante, sarabande i gigue. [201213-ESO2]SWING (hm2). 1. (llm) Element rítmic típic de la música de jazz* que consisteix en accentuar el segon i quart temps* del compàs*. || 2. (hm2) Utilitzem la paraula swing (amb minúscula) per designar l'element rítmic del jazz*, i Swing (amb majúscula) per designar l'estil [de jazz*] dels anys 30. (McGH3) || Estil de jazz* que va aparèixer als anys 30 (1935-1945) als EEUU; concretament, al barri de Harlem de la ciutat de Nova York. Es caracteritzava per una pulsació rítmica marcada en quatre temps dels que se n’accentua el segon i el quart. Aquest estil de música de ball es caracteritzava per un agument en la quantitat i varietat d’instruments utilitzats, que formaren les anomenades big bands*, com la de Benny Goodman, Glenn Miller o Duke Ellington. (McGH-3) +info: ball [200809-ESO4] || Estil de jazz* que va néixer durant la dècada dels ‘30 (els anys 1935-1945 són coneguts com "l'era del swing") i que es caracteritza per un augment en la quantitat i varietat d'instruments utilitzats per formar les anomenades "Big Bands", com, per exemple, les de Benny Goodman, Glenn Miller, Woody Herman, Count Basie o Duke Ellington. (VQP) [201213-ESO4] || La característiques principals de l'estil dels anys 30 (Swing) eren: les big bands* (de dotze a setze músics) amb gran importància dels solistes en contrast amb el conjunt; la secció rítmica formada per piano,k guitarra, tuba o contrabaix i bateria*; secció melòdica formada per dues secciones de vent-metall (trompetes i trombons) i una secció de vent-fusta (saxo alt, saxo tenor i clarinet). Els instrumentostes es posaven drets quan havien de fer solos; estil riff, frases de pregunta resposta; pulsació rítmica marcada en quatre temps. Es marca els quatre temps, però accentuant el 2 i el 4 amb un ritme especial (corxera* amb punt* i semicorxera*); necessitat d'arranjadors per a orquestra. Aquest estil perd en improvisació* i espontaneïtat i guanya en complexitat orquestral. S'assembla més a la música europea (McGH3)
